dilluns, 9 d’abril del 2012

Somni d'una nit de finals d'hivern

Passegem pel trencaones d'una platja de roques grans, a pocs metres d'una línia de cases blanques. M'acompanya un nen petit, de no més de quatre o cinc anys, de mirada alegre, galtes grosses i cabells rinxolats.

De fet no m'acompanya, el segueixo. El nen petit va a pinyó fix, enfilant-se sobre les roques, immenses per ell.

"Escales molt bé" li dic jo somrient.

Ell em mira burleta i riu.

"A mi m'agrada molt escalar muntanyes" li insisteixo.

Em torna a mirar i somriu.

Ell va fent. El Sol gairebé toca l'horitzó. Ell camina decidit. Trepant i destrepant rocs. Saltant, caient de cul i aixecant-se.

"Has escalat mai tu?"

Fa que sí amb el cap, empassa saliva i diu:

"Tota som escaladors, passa que hi ha gent que encara no ho sap."

Em desperto, aixeco la mirada i somric. Encara queden trenta minuts per tal de que soni el despertador.

4 comentaris:

  1. En el somni tornava de portaventura amb tu, la ceci i el nawet, i ens trobàvem el nen al pàrquing. No sé xk l'agafàvem, i no sé xk baixàvem del cotxe ell i jo...

    ResponElimina