-->
Sempre he volgut escriure un post amb un títol poètic que sigui el nom d'alguna cançó d'algun grup de música referent a l'història de la música. Aquest títol em sembla prou pertinent, tan per la cançó com per com de fàcil és aplicar-la al context actual.
Sempre he volgut escriure un post amb un títol poètic que sigui el nom d'alguna cançó d'algun grup de música referent a l'història de la música. Aquest títol em sembla prou pertinent, tan per la cançó com per com de fàcil és aplicar-la al context actual.
Tenia previst
començar fent una mica d'anàlisi retrospectiu de com ha desenvolupat el context
polític, però la veritat és, que em fa mandra i ja hi ha molts escrits que
parlen d'això, així que passo, però sí que vull parlar d'un fet que m'anerva
fins al punt de treure escuma per la boca.
Suposo que haureu
vist, si no ho haveu vist teniu un
problema, com en qüestió de pocs mesos la paraula indepenència s'utilitza gairebé més que la conjunció i, sembla que com a teló de fons de
qualsevol actuació política hi ha una gegant estalada. I això no deixa de
sorpendrem. I em podríeu dir, però és que s'ha arribat a un límit, ja n'hi ha
prou de que ens robin. I jo us diria que tindrieu raó. I em dirieu que si no
fos per Espanya tindríem autonomia i més ingressos i no hauríem de pagar
impostos a Madrid i no tindríem retallades. Però em mirarieu amb cara extranya
quan jo us diria que el problema no és només Espanya, sinó que el problema són
les normes del joc en les que juguem. S'acabaria el debat ben aviat, per
què sembla ser que el sentit comú diu que TOT i absolutament
TOT és culpa d'Espanya. Jo ho provaria més, però desistiria aviat, i parlaríem
de qualsevol tema totalment intrescendental, i ens explicaríem les nostres
respectives mediocres vides.
Ara fa unes
setmanes, o potser uns mesos, algú amb més memòria ho sabria, el Molt Honorable President Artur Mas va anunciar
que hi hauria eleccions anticipades. I vinga tots a pixar-nos a sobre de
l'emoció!
"Ui ui, la independència està a prop!"
"Oix, que per fi passarà!" "Ara és la bona!". Aquestes i unes quantes més, són frases que he sentit uns quants cops.
Vinga va, tots amb estalades sota el braç i el 2014 referèndum per la independència.
M'imagino el MHP Artur Mas a dalt d'un escenari amb un
frac negre i un barret de copa i PUFF! Magia! Només parlem d'això! I a més a
més, sense tenir ni en compte les persones que des de fa més de 30 anys porten
al peu del canó, lluitant no només per la independència dels Països Catalans
sinó també per uns drets socials, que sembla que ara estem disposats vendre per
un trist plat de llenties. Reneguem d'aquestes persones, per què total són
quatre gats amb arrecades, recollim aquesta massa de gent que el dia 11 es van
manifestar per la independència i abandarem el moviment cap a la "independència".
Tot plegat una mica
dantesc. En un obrir i tancar d'ulls ningú recorda que fa uns mesos CyU pactava
amb el PP, o que han retallat la nostre qualitat de vida de manera continuada i que si continuem
així acabarem sent els Nadies que
Galeano describia. Tot i això sentirem a parlar de "la voluntat d'un
poble".
Per sort, encara hi
ha persones disposades a treure la pols de la paraula dignitat i a plantar
cara. I ho fan cada dia, des dels pobles, viles i ciutats. I ho faran demà 14
de novembre amb la vaga general, i ho continuaran fent el 15 de novembre. I segurament,
sentirem com els titllen de violents i antisistemes. La resposta és clara: No
parleu de violència quan els efectes de la reforma laboral ha fet pujar l'artur
fins a 1.750.000 persones als Països Catalans. No parleu de violència quan la
pressió dels bancs ha fet suicidar tres persones abans de ser desnonades, i
quan cada dia hi ha 532 desnonaments a tot l'Estat Espanyol. No parleu de
violència mentre es pugen IVA i IRPF però es promulga una amnistia fiscal. No parleu
de violència quan no es condemna l'atur, la precarietat i els desonaments.
Tingue'm-ho clar; qualsevol
canvi nacional que no vagi lligat d'un canvi social serà en contra nostre. Serà
a favor de la casta política i l'exercit de la burgesia. Serà per formar part a
l'Europa dels Mercats. Serà per continuar sent titelles dins d'aquest absurd
espectacle anomentat capitalisme.
Per què ja no és la
voluntat del poble el que conta. Ja és
tard. Per què ara és l'hora del poble.
