Va fer un pas i després un altre.
El dia era clar, ni una núvol a la vista, el
vent bufava de manera pausada i l'aire era fresc i sec.
Poc a poc va anar avançant, amb paciència però
sense pausa.
Sabia que l'ascensció era llarga, ell no tenia
pressa. Estava envoltat de natura i vida i allò feia que recobres les ganes de
fer qualsevol cosa. Recobrar esperances i perdre pors.
Poc a poc va anar guanyant metres. Els rius
van passar a ser corriols i els boscs es van anar despoblant, fins que al final
només van quedar rocs de granit gris i bris d'herba salvatge. Herba d'aquella
que et punxa quan seus al terra, d'aquella que pots trencar i posar-te a la
boca com si fos una canya.
Però quan s'hi va tornar a fixar va veure que
s'apropaven uns núbols que no tenien massa bon aspecte, però sense por ell va
continuar.
De la mateixa manera que els camins de sorra
s'havien convertit en camins de rocs desendressats els núbols van passar de
blanc a gris, i de gris a negre. El Sol feia estona que s'havia amagat i el
vent corria amb força.
Però ell va continuar, sabia que el cim era
aprop.
De sobte va notar una gota freda que xocava
contra el seu nas. I una altra. Poc a poc van anar caient, lleugeres. Com les
fulles seques dels arbres en un bonic dia de tardor que cauen al ser bufades
pel vent. I les gotes van anar caient.
Però ell no volia rendir-se, així que es va
posar l'impermeable va fer un bon glop d'aigua freda i va continuar amunt.
La pluja havia passat de ser un xirimiri
molest a ser una densa cortina d'aigua i al seu voltant va començar a tronar.
Però ell veia el cim, feia poc que havia
superat el coll. Veia el cim des d'allà estan. Però la tempesta bramava al seu
voltant i insistia. Els trons allibaraven crits de rabia i por i la pluja
picava contra la seva cara amb força, ja no eren fulles seques sinó ganivets
afilats i disparats amb mala intenció.
La persevarança va deixar de ser persevarança.
Els peus cada cop li pesaven més. Se sentia cansat i vençut. Veia amb impotència
com davant seu la muntanya s'alçava desafiant i li deia que avui no seria el
dia.
Va baixar el cap i va deixar que les gotes
d'aigua li llisquessin nas a vall mentre els trons insistien al seu costat que
marxes.
I es va donar per vençut.
I va girar cua i va començar a baixar.
Baixar per tornar a pujar
ResponElimina