dijous, 19 de juliol del 2012

Si no hagués passat res


Si no hagués passat res, avui hagués estat un dia qualsevol. El Sol s'hagués aixecat per l'Est i es pondria per l'Oest. Faria bon temps, o potser no. Potser a mitja tarda cauria un tempesta d'estiu que agafaria a tothom desprevingut i moll de cap a peus, o potser no. 

Si no hagués passat res, et felicitaria d'una manera o d'una altra. Potser et veuria i t'abraçaria, potser et trucaria, potser et fotria un clatellot burleta, o potser haguéssim anat a escalar.
 
Si no hagués passat res, segurament estaries en alguna expedició pels pirineus o els alps. O potser no. Potser sortiries de festa fins a altes hores de la matinada, per tornar de Barcelona a Sant Cugat caminant a causa d'alguna juguesca esbojarrada. O potser haguessis anat a dormir borratxo per anar a escalar el matí següent.
 
Si no hagués passat res, els pares haguéssin fet servir d'excusa el dia d'avui per aconseguir lligar-nos a casa una tarda i poder-la passar tots plegats. Potser fracassarien, i hauríen de tirar cap al esdeveniment familiar, com a mesura de pressió per a que hi fóssim.
 
Si no hagués passat res, tu faries 27 anys.
 
Si no hagués passat res, jo no faria hipòtesis del que podria passar.
 
Però sí que ha passat i no podem fer-hi res. La parca se't va endur massa aviat. Nosaltres ho hem d'acceptar, i aprenem a viure amb aquesta realitat, malgrat no ho volguem. Per què és el que tu faries. Ploreries, crideries, riuries i amb el cap ben alt, tiraries endavant. 
 
Avui va per tu Guillem, com cada dia, però avui encara més. Com cada pas que faig o cada placa montserratina en la que em trobo navegant amb un nus a la gola. Per tu i per mi, pel que haguéssim pogut ser i mai serem. I amb el cap ben alt i el cor a la mà, et felicito allà on siguis... a, i les estirades d'orella, no et preocupis que me les guardo per quan ens trobem.

3 comentaris:

  1. Si no hagués passat res fariem conjectures de el que espera al nostre petit país i riuriem mentre imités allò de "que bonito este rincón de Eppanyia!" tot pixant d'esquena al vent a peu de paret...

    Ei bow, bons 27 allà on siguis...a seguir liant-la...a toppppe!

    ResponElimina
  2. El temps passa, el record queda i finalment, és indolor.

    ResponElimina